dimarts, 21 de febrer del 2012

Poètica incendiària (de deomises)

[Intentant seguir la cantireta, i lamentant el silenci...]


Ara que tot és tan tendre,
Bufaré espelmes de dolor,
Incendiaré fins a la cendra
Aquest abandó, aquesta tristor.

Mots que creixen en una queixa,
La queixa que he de comprendre
Abans que el dolor, que esqueixa.



d.

PLOREM


Cremaran els dies
en el front dels que estimen
la passa i el peu mesurat.
No hi haurà pausa
en el temps per aprendre
com ens movem
entre la tenebra del plor
i la matinada del ròssec.

I mentre jo estimo
la penyora a canvi,
tot canvia.
I mentre crema la cera del vot,
bufo dies d'estels des del meu lloc,
que ningú encara ha dibuixat.
Però ploreu, 
ara que tot és tan tendre.

Estimant el deomises, i la família que ell tant aprecia, amb tot el respecte del món.

dilluns, 20 de febrer del 2012

Innocència (de deomises)

[intentant seguir la cantireta]



R. B. R.
(el motiu del poema, al comentari)



Ona mare,
Dolça empara
Del matí,

M'aclapara
L'aigua ignara
Del destí,

El verí
Que reclama
Una cama
Innocent.

Ona clara,
Quant cal témer
Si el dol crema
El present?



d.

ONA


Ona mare,
amb braços que allarguen 
la vida a la terra
amaro la sal,
m'aferro a la pell,
i et duc endins si mores,
tot torna a mi, 
tossuda, vertical.

Seguint deomises

Inèrcia (de deomises)

[intentant seguir l'Elfri]


Bressol i inèrcia,
El pit matern perenne.
La mar m'abraça.



d.

Ona ( seguint ...)

Ona entossudida , persistent
sense aturar-se proclama
incansablement la seva veu
Ona rere ona i no s'amaga
persevera i torna sempre
a fer el camí cap a la platja
Ona vaivé, ona persona
ona , cel, i barca sense rems
ona fidel , ona que juga com un nen

Ona tossuda
que mai no es cansa
va i ve vora teu
de nit i albada.

Afèresi nostàlgica (de deomises)

[intentant seguir la montse]


Observar el núvol.
Potser esperar la pluja,
L'aigua glaçada.
Desfer-me de la vetlla
I, de nou, no trobar-te.



d.

INCERTESA

Esperar la paga
per arribar a final de mes.
Esperar l'entrevista
per començar a treballar .
Esperar la pluja
per abonar els sembrats.
Esperar la collita
per recollir els fruits.
Esperar un cop de sort
per no perdre la casa.
Esperar poder decidir
per ser lliure.
Esperar el trasplantament
per seguir vivint.
Esperar que broti la planta
per fruir de noves flors.

Final de la jornada

                                                         (Seguint Deomises)
El dia ja va de baixa
la llum s'apaga poc a poc
la terra descansa
el silenci comença a imperar
el sol s'amaga
i tu esperes aquell moment
i deixes que t'acariciï al tard.




Íncola agrícola (de deomises)

[intentant seguir les floracions diverses (zel, Carme, M. Roser)]


Segueix el sol, que floreix.
Atrapa'l entre pètals de groga
Bellesa, heliotropi majestàtic,
Amb la calma de qui coneix

El pas del temps i l'espera,
La quietud i la brisa, que voga
Entre un mar de color, extàtic:
Ja ha tornat la primavera.

Segueix el sol, el moviment
Més bell que puguis somniar,
I deixa que t'acaricïi al tard.

Seràs llagut d'aquest mar,
Ocell del cel per poder niar
Entre els núvols, eterna sement.



d.

floreix el sol



floreix el sol a l'avançada

enmig del gèlid camp, ple encara de rosada

massa fred, però minva

mentre creix el color de l'esperança

i fuig alhora el cant de la innocència

aquella creguda de justícia guanyada


(seguint Ma Roser)

zel


Floreix  l'hivern
fins i tot  al capvespre
de blancs  i grocs.

diumenge, 19 de febrer del 2012

LLUNY...



Lluny, l'horitzó,
a frec de cel, la branca.
Floreix el sol...


M. Roser (seguint  l'Imma)

Preparant-se





No et conformis amb l'espera
avança i ves a l'encontre
no deixis l'amor dormir.
Quan vingui la primavera
la terra estarà abonada,
l'ha de trobar preparada
per la flor poder obrir.
Ja no quedarà fred ni neu
i es prepararà per l'estiu.



Màrfega (de deomises)

[intentant seguir, un cop més, l'Anton]


Si adormir-se entre llorers
Esdevé joc de daus de la vida;
Si la desídia deixa per a després
Allò que calia haver fet ahir;

Si la mossegada resta a l'eixida
D'un temple decrèpit i rònec,
Que empara la imatge de mesquí
D'un brivall alletat com a jònec;

Si la calma afua la tempesta
I deixa enrere la nívia testa
D'un hivern que anuncia el final,

Potser caldrà canviar de vesta,
Amor, la màrfega que ja no val
Per reposar la ment en la sesta?



d.

COM MÉS DESITGIS


19 – 2 – 12
Com més desitgis
més pobre pots ser
si no arribes...
L’altura de mires
d’eix esbarjo
es controla assolint fites.
Cedir en l’empenta
buida bossa 
en ves d’omplir-la.
Desitja, desitja...,
almenys,
tens quecom entre les dens.

dissabte, 18 de febrer del 2012

Cobdícia (de deomises)

[intentant seguir la cantireta]


Desestimo la cobdícia,
Aquest anhel per un bes
Que no coneix després
I s'aferra a la carícia

Que calma i assossega
L'impetuós esperit;
Sent propera la nit
I el frec del jaç el cega.

Desestimo l'avarícia
Per retenir la saliva
I la flor del teu ventre,

Amor, perquè mantinc viva
La flama de voler-te de centre
De la meva vida ara nícia.



d.

DESESTIMAR-TE

Offbeatmelody, botiga a DaWanda.com

Desestimo la cobdícia,
la neurona del desig,
arracono el petó veraç,
empolso el record de tu.

Arramblo el cos salaç
i el llavi sota el jaç.

Tot ho de de perdre,
si l'adob de tu, amb sal,
em perdura al sement, de dia.

Seguint, amb respecte, Deomises

Potència (de deomises)

[intentant seguir la fanal blau]


Capvespre. Penso en tu, de nou.
No hi ha cap novetat en el gest
Que provoca moviment a la meva mà
Perquè fa dies que vol omplir-se

Amb el tacte roent i sedós,
Que em resta al fons de la memòria,
De la teva pell, vellut per sofrir.

Davalla el sol, l'horitzó roig
M'anuncia que el vent portarà
Embats de potència als vidres,
Retalls de record en tempesta

Contínua, quan t'aferraves a mi
En retronar la veu de la Natura.
De nou, penso en tu. Capvespre.



d.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons