Desestimo la cobdícia,
Aquest anhel per un bes
Que no coneix després
I s'aferra a la carícia
Que calma i assossega
L'impetuós esperit;
Sent propera la nit
I el frec del jaç el cega.
Desestimo l'avarícia
Per retenir la saliva
I la flor del teu ventre,
Amor, perquè mantinc viva
La flama de voler-te de centre
De la meva vida ara nícia.
d.
L'última terceta dóna sentit a la meva vida. Gràcies!
ResponEliminaTenir algú al centre i un bonic context dóna molt de sentit a tot plegat. Estic amb tu.
ResponEliminaDoncs so em quedo amb els primers 4 versos. M'agraden molt.
ResponElimina