Capvespre. Penso en tu, de nou.
No hi ha cap novetat en el gest
Que provoca moviment a la meva mà
Perquè fa dies que vol omplir-se
Amb el tacte roent i sedós,
Que em resta al fons de la memòria,
De la teva pell, vellut per sofrir.
Davalla el sol, l'horitzó roig
M'anuncia que el vent portarà
Embats de potència als vidres,
Retalls de record en tempesta
Contínua, quan t'aferraves a mi
En retronar la veu de la Natura.
De nou, penso en tu. Capvespre.
d.
Tants cops, i dolorosos. Bell!
ResponEliminaLa imatge de la pell vellutada del capvespre és fantàstica! Da'quelles que no t'abandonen mai.
ResponEliminaSempre hi ha un moment per tornar a pensar...
ResponElimina