Passes per davant dels ulls
massa fugaç, presència. Ignores
la lenta davallada de la parpella,
com en un fos en negre.
I tallen els segons el que jo
de tu podria dir si mirés.
Si ara respiro, en podriré l'essència.
Seguint Pilar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Caram cantireta! La Pilar ens ha despertat!
ResponEliminaDos minuts fugaços entre el teu i el meu.
Respirem, però.
Un bon capvespre!
El teu poema és l'instant fugaç en què una parpella imita l'aleteig de les ales d'una papallona, abans del caos que estableix l'ordre i ens deixa sense alè.
ResponEliminaM'has fet sentir molta placidesa. Gràcies.
Un instant fugaç, com diu la Pilar, fugaç i magnífic!
ResponElimina