dissabte, 18 de febrer del 2012

ON ÉREM


Passes per davant dels ulls
massa fugaç, presència. Ignores
la lenta davallada de la parpella,
com en un fos en negre.
I tallen els segons el que jo
de tu podria dir si mirés.
Si ara respiro, en podriré l'essència.

Seguint Pilar

3 comentaris:

  1. Caram cantireta! La Pilar ens ha despertat!
    Dos minuts fugaços entre el teu i el meu.
    Respirem, però.
    Un bon capvespre!

    ResponElimina
  2. El teu poema és l'instant fugaç en què una parpella imita l'aleteig de les ales d'una papallona, abans del caos que estableix l'ordre i ens deixa sense alè.
    M'has fet sentir molta placidesa. Gràcies.

    ResponElimina
  3. Un instant fugaç, com diu la Pilar, fugaç i magnífic!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons