Cremaran els dies
en el front dels que estimen
la passa i el peu mesurat.
No hi haurà pausa
en el temps per aprendre
com ens movem
entre la tenebra del plor
i la matinada del ròssec.
I mentre jo estimo
la penyora a canvi,
tot canvia.
I mentre crema la cera del vot,
bufo dies d'estels des del meu lloc,
que ningú encara ha dibuixat.
Però ploreu,
ara que tot és tan tendre.
Estimant el deomises, i la família que ell tant aprecia, amb tot el respecte del món.
cantireta, gràcies per venir a desencallar aquest poema... i per un seguiment tan bonic i solidari.
ResponEliminaSento haver encallat les vostres veus, companys/es! :(
ResponEliminaEt segueixo i t'agraeixo el seguiment i el reconfort, cantireta
d.