dimarts, 21 de febrer del 2012

PLOREM


Cremaran els dies
en el front dels que estimen
la passa i el peu mesurat.
No hi haurà pausa
en el temps per aprendre
com ens movem
entre la tenebra del plor
i la matinada del ròssec.

I mentre jo estimo
la penyora a canvi,
tot canvia.
I mentre crema la cera del vot,
bufo dies d'estels des del meu lloc,
que ningú encara ha dibuixat.
Però ploreu, 
ara que tot és tan tendre.

Estimant el deomises, i la família que ell tant aprecia, amb tot el respecte del món.

2 comentaris:

  1. cantireta, gràcies per venir a desencallar aquest poema... i per un seguiment tan bonic i solidari.

    ResponElimina
  2. Sento haver encallat les vostres veus, companys/es! :(

    Et segueixo i t'agraeixo el seguiment i el reconfort, cantireta


    d.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons