Omplir el mercat de llavors

Una llavor , mil llavors,
millorades.
Resistents al cuir, la goma, el plàstic...
a les soles devastadores,
que permutin el verd militar per un verd natural.

Seguint Carme i Zel

brots

escasses, les llavors de llibertat...
les mercadegen al sud,
més enllà de la nostra mar

les sembren, tossuts,
tot i que saben que mil botes fosques
les trepitgen

de dia, de nit,
mil mans hi tornen, sembren de nou,
i sacrificats, si cal, les adoben amb sang

no hi ha por, només desig
de guanyar camins possibles
qui ens vendrà llavors tan fermes?

.

(seguint carme)

Paraules de poeta

Llavors de llibertat,
paraules de poeta...
Amb oïda atenta
al bleix de les guspires,
si ho desitgem amb ànsia
revifarem el foc,
crepitaran les flames i
res serà finat.

Guspira de llibertat

Si  no hi ha focfem créixer les  guspires.

Flama latent

que encendrà a ple  aire

llavors  de llibertat

Del llot i el foc

D'una  foto de la Zel

Arbre vençut,
admira el foc i la brasa,
i aquesta guspira tan dolça de llibertat.

O el llot immens, maldestre,
on sempre més rauràs.

[acompanyant-vos a tots]

FLAMA

Guspires de foc
que estenen la flama
per tot arreu.

Tanmateix

Tanmateix fills i filles de l'esclat de vida,
del verd esperança,
de la rosada del matí i les guspires dels vespres.
Espurnes de llum damunt la gespa,
de llavors germinades,
de blanc horitzó crèdul i falaguer
que es resisteix a abatre's.

(acompanyant i seguint l'Elfreelang i la Guspira)

Fraternitat

( tot seguint la filla de la guspira)
Som fills i filles de la terra
parlem una mateixa llengua
guspires de fraternitat.

Sóc filla

(seguint a deomises)

Sóc filla de terra d'arbres

de camps de regadiu

de flors de taronger

de collites perdudes.

De l'esforç d'anys empesos

de la suor dels meus pares

de tempestes arribades

del neguit per perdre la llavor.

Sóc filla de marges fets i desfets

de les durícies a les mans

de les pells cremades

dels marjals llaurats.

Del codolar vora els colls de la mar

de l'aixada clavada a la terra

de l'arada que traça el solc

de munts de soques per fer foc.

Reminiscències (Híspalis XX)

[intentant seguir la Carme Rosanas]

Els ulls recordaran
La llum perduda, els rostres
Dels pares en deixar la llar,
Una vegada més atacada.

Però la memòria subsisteix,
Amb passes fermes camina
Cap a nous llogarets
Que alberguin les reminiscències.

Pren cada bri del meu cor,
Vida viscuda, guarda'ls
Entre els encenalls d'un foc

Que no s'apagarà mai més,
I sabré que el bressol
De la naixença perdurarà.


d.

Cap a les terres fèrtils

D'una foto de Noves  Flors  i seguint  a Zel

Amunt  cap a les  terres  fèrtils

ara  més  que mai,

encara que la llum decaigui.

Sempre hi haurà  un color 

que els ulls  recordaran.

  

futur

tres arbres no fan un bosc

i aquests ja són vells

cansats de perdre branques

però guarneixen un nou camí

el nostre

amunt cap a les terres fèrtils

que l'olor de les noves flors

ens guia

.

(seguint Deo)

Pàtria agrícola (Híspalis XIX)

[intentant seguir l'Anton i la lluita]

Llaurem la terra perquè el forment
Arreli i creixi amb força i decisió
Necessàries, i la falç al puny i el sol
Per il·luminar aquesta rebel·lió
Que duem a la sang quan ens trepitgen,
Quan ja és la gota que vessa i la set
Ha estat avorrida fins a l'avorrició...


d.

AMB LES MANS PARLAREM... roda poètica febrer 11

seguint a  ZEL i F. MOMPÓ

19 - 2 - 11

Amb les mans parlarem,

amb la ploma escriureu,

amb la veu llençarem crits...

Ningú matarà nostra llengua

sobirana, nacional, pàtria.

........................

.........................

Els camps estan farcits

de llavors impures

que hem d'arfancar...

LLaureu de nou els camps

amb la falç honrada,

que destrueixi els butxins

que es mengen nostre balat.

VISCA LA FALÇ

Bon colp de falç

no vull la pax romana

bon colp de falç.

Desobeïm guerrers els sensecervell

Els sensecervell sensedignitat han ofès un poble
els sensecervell han ofegat una veu , han apagat una imatge
i han sorgit milers de veus i milers de quadres negres
Els camps erms, les rites barberes populars tots ells
traeixen l'esperit de la terra i la llengua són assassins
assassins de la lliure expressió de la gent que parla
una mateixa llengua , de Salses a Guardamar
i de Fraga a Maó , ni França ni Espanya : Països Catalans!!!!
Guerrers valencians catalans balears de tot arreu
desobeïm les ordres estultes dels sensecervell!!!!

guerrers

No volem la teva miserable almoina...
m’escoltes sepharad?
volem el que és nostre,
prendrem per la força si cal,
esbotzarem les teves muralles,
farem callar les boques d’alè pudent,
menjaràs les teves deixalles,
et podriràs entre les teves runes,
viuràs en la més trista de les soledats,
t’envoltarà el poder del pobles que has fagocitat
i moriràs, finalment,
en la més trista de les soledats,
amb l’única companyia dels ossos dels morts
que mai has reconegut.



Nosaltres, acostumats a sobreviure,
recordarem com lluitar contra els dracs,
i guanyar, perquè la teva supèrbia
et fa perdre la por a la ràbia dels justos.

.

(com quasi sempre, seguint deo)

Desobediència (Híspalis XVIII)

[intentant seguir onatge i Carme, en protesta també]

No hi ha pany ni forrellat
Per emmordassar una boca goluda
De paraules contra la carronya
Que en plena putrefacció parla.

No hi ha metgia per a la maldat
D'un verí que vol un ramat dòcil
I obedient a accions de vergonya
Perquè no defensi el que l'identifica.

Clama, poble, desperta de la letargia
De veure com lentament s'amputa
Un cos esplendorós i amb força,

Respira l'aire, lliure, sense cadenes
Imposades per quatre fills de ____
Que han inventat corones on hi havia fems.


d.

Sense senyal de VERGONYA!

Un alfabet sempre

amb la clau

al pany...

De M’aclame a tu, de

Vicent Andrés Estellés

Hi ha lleis  injustes,

llibertats  emmordassades.

perversió  de les  paraules

més  estimades.

De la  prohibició  en diuen llibertat

i de la democràcia,  en fan dictadura.

Ens  queda  només...

l'esguard  clandestí.