Hi ha lleis injustes,
llibertats emmordassades.
perversió de les paraules
més estimades.
De la prohibició en diuen llibertat
i de la democràcia, en fan dictadura.
Ens queda només...
l'esguard clandestí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Aquí, al racó de les paraules més belles, aquest post de queixa té més sentit que enlloc.
ResponEliminaFantàstic, Carme!!
Es pot protestar també amb paraules boniques, les mateixes que alguns no deixen pronunciar a casa seva. Ben fet Carme.
ResponEliminaDoncs hem de despertar aquest esguard clandestí!! Amb força, amb determinació, sense treva!!
ResponEliminaNo pot quedar així, el PV és terra de meninfotisme, però podem despertar, i reaccionar, .... en tinc l'esperança!!
Felicitats, aquest poema és un clam de lluita.
ResponEliminaAixó no pot quedar així, la meva protesta ferme, i diuen que tenin "democracia" una m......
ResponEliminaSENY - ALt que volen treure
ResponEliminaSENYALANT a dit sa dictadura.Anton.
Sense senyal
ResponEliminai contra les lleis injustes.
Denunciem ara.
Sense senyal de VERGONYA!
ResponEliminaDes del far emprenyat.
onatge