diumenge, 26 de febrer del 2012

sentiment

Sadollem-nos d’amor,
ara que tenim la sort de sentir-nos vius
ara que encara fruïm
d’un vici que ens té captius
buscar en la pell de l’amic
el camí del sentiment del cor,
l’únic camí possible, vers l' infinit...


(seguint l'Elfri)

Per a vèncer pors ( seguint en JM Tibau)

Fregadissa  de pells
abraçades dolces
per vèncer pors
en temps inclements
sadollem-nos d'amor.

Davant l'immens desert

Davant l'immens desert
que s'escampa futur enllà,
noto fresca l'aigua d'un oasi,
noto segur el frec del teu braç.
.
(seguint la Marta)

dissabte, 25 de febrer del 2012

Darrera el mirall

Darrera el mirall
hi som nosaltres.
Asseguts al voltant
d'una taula de marbre rònega,
jugant amb la llum
i parlant d'un almanac que,
curiosament,
marca avui
la data exacta de fa un any.
Des fa tant temps
que la música sona,
que parem l'oïda 
i aguditzem la mirada
en els nostres rostres.
Còmplices en els pòsits
i solatges de temps, amors,
i calendaris.

(seguint la Marta)

Dos cossos

Intentant seguir un poema amagat, seguint a Deomises

Dos cossos

amagats rere el mirall,

petons que cauen

suaument per l’esquena.

Dos cossos

amagats rere la lluna

abrigats pel fred

i la foscor.

Dos cossos

amagats rere la porta

jugant enriolats

amb la temptació.

Nèctar



Núvies radiants, de immaculada pell,
acomiaden l'hivern en càlida nevada,
cobrint les branques nues de verd.
S'obren, apuntant al cel,
màgiques vares
i els camps s'omplen
de fades llamineres àvides de nèctar.



ANADA I TORNADA

En aquest vol d'esperança
deixes arbre i niu
per buscar aliment.
Saps que allà on vas,
quan arribi el mal temps
t'enlairaràs de nou
com nòmada del vent
tornaràs a fer el niu. 

divendres, 24 de febrer del 2012

caminant

Jo camino per la sorra
i la meva ombra m’avança
per davant meu corre sempre
ella m’obra l’esperança.

Posant un peu rere l’altre
en aquest mar d’enyorança
vaig avançant per la vida
cercant sempre la temprança.

Somriure



( intentant seguir a la Carme)

Mentre somric
em miro al mirall
et veig darrera meu,
tu també somrius
m'agafes per la cintura,
i desapareixes amagat
a la meva esquena.

ACTOR DEL JO

(Seguint la Carme i Cantireta)

Trèmol, l’actor en la seva por,

avui dubtós de triar màscara:

Serà personatge fosc

o

un blanc guió per omplir?

La veu li delatarà?

o estrafent-la,

la impostarà en falset

per fugir del segur recer del Jo?


RIMA DE MI


Aquell que torna
és que es troba
emparat per l'ombra
 del delator.

Aquell que roba
la pell i cova
la fel i adoba
la por, és un actor.

 Seguint algú
com la Carme, segur ;)
c

Algú

Algú  es fa passar  per mi...
ja fa dies,
quin trasbals,  quina pensada!
i em diu  "sóc jo"  a cada  instant.
No me la crec...
demostra'm que no ets  un robot,
li dic  jo i  ella escriu
i escriu  amb lletra desendreçada
i  manuscrita
que cap maquinota  no sap fer
(al menys tan malament com jo).
Quan no em veu, ho estripo  tot.
Torno a ser  jo,  quin descans!
xxxxsssst...  sembla que ha marxat...
mireu-me  bé,  mentre  somrigui
és  que no ha pogut  tornar.


dijous, 23 de febrer del 2012

PERQUÈ SÍ


Quan escric, entre la tenebra
i el dol de veure'm finida
al final del vers esquifit,
i quan visc, dolguda per la pausa
obligada de la pensa i l'alè,
allò que en queda és l'essència,
la base i el greix del que suposa
conéixer la Montse i llegir
algú que es fa passar per mi.

Seguint-me a mi mateixa, perquè sí ;)

David



Nasqué tal dia com avui,
un dissabte de febrer,
de fa 27 anys,
deu minuts abans de les dues de la tarda.
Les primeres hores fou “el nen”
les àvies volien el nom
dels avis morts, pel nét;
jo em negava.
I “el nen” es va dir David,
aquell dissabte, empolsinat de blanc,
a mitja tarda.

Ocàs

En el llindar d'un murmuri,
amb moltes coses a dir,
emmudint,
tons vermells, tenyeixen d’anyil la calma;
s’adorm el sol.
La tarda sospira;
corre darrere  l’espectre de llum que s'allunya
vestit de groc.
Al lluny,
vibra l'aura, que pinta de llums
el vellut fosc que apareix.

Acolliré el silenci




Acolliré el silenci
al traç de cada mot,
al laberint desdibuixat
d'un somni qualsevol...


I ones de veus ocultes
augmentaran el seu volum
-seran un dia el gran so-
per musicar-vos les oïdes
quan aixequeu el vol,
pobles ignorats del món.

Prímules











Desfullarem encara
les darreres  paraules.


I acollirem 
el llarg  silenci.
Refugi i certesa:
El blanc  de les prímules
ho perfumarà tot.


Prímules (de deomises)

[intentant seguir la Carme]


Dolls per seguir-te.
I totes les certeses
A tu em recorden.
Acolliré el silenci
En el blanc de les prímules.



d.

Totes les certeses

Mirant  la llum reflectida
el món es va omplir  de flors.
Érem  tot u, batec i clarors.
Ens somriuen els dins
de tanta  festa.
S'obren  ballant les  finestres
de tant  d'amor.
Sota  les grosses  gotes
d'una  pluja ben llisa
totes  les  certeses
entre  els teus  colors.






Certeses


Em somriuen els dintres
mentre us penso,
i, alhora, us penso i us somnio
més d'una, 
dues 
i tres vegades,
sentint del cert,
que em somriuen els dintres.
I mirant la llum reflectida,
sé que us estimo.
Certeses.

seguint la carme

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons