Mirant la llum reflectida
el món es va omplir de flors.
Érem tot u, batec i clarors.
Ens somriuen els dins
de tanta festa.
S'obren ballant les finestres
de tant d'amor.
Sota les grosses gotes
d'una pluja ben llisa
totes les certeses
entre els teus colors.
Amb la vènia... Agafo el relleu per seguir-te, Carme
ResponEliminad.
Gràcies, Carme! :)
ResponEliminaOstres, un raig d'esperança que em porta el perfum de la nova estació.
ResponEliminaQue aquesta llum reflectida, ens perfumi a tots i totes i ens faci somriure...
ResponElimina