Somiar-te de nou
amb la mateixa llum
dels moments més intensos.
Somiar-te de nou
i reconstruir camins incerts
amb el teu deixant,
damunt de l'aigua.
(seguint en deo)
divendres, 22 de juliol del 2011
Somiar-te
Somiar-te de nou
amb la mateixa llum
dels moments més intensos.
Somiar-te de nou
i reconstruir camins incerts
amb el teu deixant,
damunt de l'aigua.
(seguint en deo)
Renúncies, de deomises
[intentant seguir la zel]
Renunciar a tu
Per sentir-te més propera
I amanyagar-te amb els dits
De l'amor veraç.
Oblidar-me de la vetlla
I del vil insomni
Que tot ho enfosqueix
Per somniar-te de nou.
Quedar sense nom
Perquè no me'l pronuncïis
En el reclam del caprici,
Sent-te necessari
Abans que em cremi la flama
Del record en enyorar-te.
d.
Per sentir-te més propera
I amanyagar-te amb els dits
De l'amor veraç.
Oblidar-me de la vetlla
I del vil insomni
Que tot ho enfosqueix
Per somniar-te de nou.
Quedar sense nom
Perquè no me'l pronuncïis
En el reclam del caprici,
Sent-te necessari
Abans que em cremi la flama
Del record en enyorar-te.
d.
dijous, 21 de juliol del 2011
i amb els dits l'amor
En l’abisme més fosc dels silencis obligats
es retorça i desferma ràbies instintives
que l’empenyen a engolir glops d’aire, forçats
els dits, trencar el llast d’ofecs i renúncies.
Les mans burgen, estripen, arrabassen
lligams que l’empresonen, pren nou alè
i mira amunt, cercle de llum que els ulls albiren
s’arrapa i s’enlaira fins la veritat d’un amor ple.
es retorça i desferma ràbies instintives
que l’empenyen a engolir glops d’aire, forçats
els dits, trencar el llast d’ofecs i renúncies.
Les mans burgen, estripen, arrabassen
lligams que l’empresonen, pren nou alè
i mira amunt, cercle de llum que els ulls albiren
s’arrapa i s’enlaira fins la veritat d’un amor ple.
(seguint deo)
Incògnites, de deomises
[intentant seguir la montse]
Tu, foc pur que m'asfixia,
Aire que em crema per dins,
Aigua que m'enterra mentre
Ets terra que m'ofega lentament.
Llum i foscúria i gel i lava,
Incògnita i solució, paraula
Plena de silenci i mudesa.
Deixa'm les preguntes respostes
I cercaré en cada interrogant
Una nova requesta per recomençar
El joc dels enigmes que t'engendra.
Deixa'm en l'abisme més alt
I en la muntanya més pregona,
En el caos ordenat d'estimar-te.
d.
Aire que em crema per dins,
Aigua que m'enterra mentre
Ets terra que m'ofega lentament.
Llum i foscúria i gel i lava,
Incògnita i solució, paraula
Plena de silenci i mudesa.
Deixa'm les preguntes respostes
I cercaré en cada interrogant
Una nova requesta per recomençar
El joc dels enigmes que t'engendra.
Deixa'm en l'abisme més alt
I en la muntanya més pregona,
En el caos ordenat d'estimar-te.
d.
FOC I AIGUA
Si soc aigua dono vida,
si soc foc dono caliu.
Vull ser la gota equilibrada,
vull ser la flama apassionada.
si soc foc dono caliu.
Vull ser la gota equilibrada,
vull ser la flama apassionada.
La incògnita
Si faig "x",
"y" se n'ofèn.
I si és "y" l'opció,
"x" no ho veu bé.
Faré "z", em dic,
i ara sóc jo l'infeliç.
"y" se n'ofèn.
I si és "y" l'opció,
"x" no ho veu bé.
Faré "z", em dic,
i ara sóc jo l'infeliç.
(Seguint la incertesa d'Elfreelang)
Sense forrellat ( seguint l'Anton)
Pel forat del pany
l'ull, la mirada, la clau
pel forat del pany.
Ni dalt ni baix
daltabaix
ni dins ni fora
tothora .
Miro i em mires
guaito i m'aguaites
pel fora del pany
sense forrellat
l'ull, la mirada, la clau
pel forat del pany.
Ni dalt ni baix
daltabaix
ni dins ni fora
tothora .
Miro i em mires
guaito i m'aguaites
pel fora del pany
sense forrellat
EL MEU FORAT DEL PANY.... de l'anton.
21.- 7 – 11
RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
14,.El meu forat del pany
conserva dos mirades,
Interiotitza el més bell,
sublima la externalitat.
La lluita extramurs es trava
rn l’excelsitud dels conceptes...
Paraules, mots, disgregacions,
reverències a l’estament Bellesa.
Em figuro que la barca en el mar
navega entrant o sortint...
De què ?
De on ?
I els seus paràmetres
la situen
dins del mateix plat.
Enfora o endins
cruspeix la serenitat.
..............
( Seguint a Helena Bonals )
Discordia concors, concordia discors
De dia visc amb la prosa,
de nit somnio amb la poesia.
El soroll acompanya l'acció,
el silenci s'omple d'allò immaterial.
Occident s'identifica amb la raó,
orient amb la intuïció.
La recta és humana,
la corba excelsa.
I jo no sé pas amb què quedar-me:
amb el bell o amb el sublim.
[seguint la lolita]
Mel·líflua, de deomises
[intentant seguir la zel]
Ventre de mare.
La mirada més dolça
Dins seu s'empara.
d.
La mirada més dolça
Dins seu s'empara.
d.
dimecres, 20 de juliol del 2011
poesia de mare primerenca
sentir l’amor més bell, l’únic, entranyable
picant de peuets al meu ventre
quan vaig saber-te, fill...
picant de peuets al meu ventre
goig quasi eròtic i la plenitud de carn de dona
els llavis molsuts, el pit inflat...
somriure sola, cantar-te, acaronar el meu ventre
sabent-te fill, i els teus sanglots com pessics
que em feien plorar d’alegria
plorar i riure, manyagues i bressols de petons
i quatre mans al meu ventre, cada dia
llavors també vaig sentir la poesia
(seguint Deo, nostàlgia)
Pronúncies poètiques, de deomises
[intentant segur la Laura T. Marcel i companyia]
Achiam [Danse du ventre (Albâtre)]
(En cada plec del jaç on has reposat
O en el somriure clar que t'acompanya.
Potser en el silenci entre les paraules
Que pronuncies o a flor dels teus llavis.
En l'arbre que t'ofereix la seva ombra
O en el núvol que travessa el cel en silenci.
Potser en la forquilla que ajuda a alimentar-te
O en el matí que et roba el son dia rere dia.
En la quietud de la nit que ens empara
O en la distància que separa les estrelles
Dels teus ulls. Potser en el refilet de l'alosa.
En l'horitzó del capvespre o en la mar materna.
Potser en cada gra de sorra de la nostra platja.)
Per què penso en el teu ventre quan ubico la Poesia?
d.
O en el somriure clar que t'acompanya.
Potser en el silenci entre les paraules
Que pronuncies o a flor dels teus llavis.
En l'arbre que t'ofereix la seva ombra
O en el núvol que travessa el cel en silenci.
Potser en la forquilla que ajuda a alimentar-te
O en el matí que et roba el son dia rere dia.
En la quietud de la nit que ens empara
O en la distància que separa les estrelles
Dels teus ulls. Potser en el refilet de l'alosa.
En l'horitzó del capvespre o en la mar materna.
Potser en cada gra de sorra de la nostra platja.)
Per què penso en el teu ventre quan ubico la Poesia?
d.
A viure!
(Responent a la pregunta de l'Helena Bonals)
La poesia és plantada en un test,
jeient sobre un llit,rient prop de tu,
de nit en el cel,
en un plat combinat
darrere d'un bes...Tot és poesia si la vols trobar,
i amb qualsevol música la pots cantar,
i deixar-te anar, ballar, volar...
sense parar d'estimar.
Ja veus que la poesia és on tu la vols veure,
amb ulls ben oberts, tranquils, descansats,
serens, nostàlgics, adults, experimentats...
Ara que ja t'he contestat, poesia i a viure!
On trobaré la poesia?
En el darrer peu d'un poema ben rimat,
o en el vol del vers lliure.
En un poema difícil de Ferrater,
en la profunditat de Valéry,
o en el romanticisme de Margarit.
En allò quotidià
o en l'excepcional.
Això sí, crec que no l'hauré de buscar pas,
sinó que la trobaré com per art de màgia.
Oh, digueu-me la veritat sobre la poesia.
[trobant la vostra poesia i inspirant-me en un poema de W.H.Auden]
L'escuma i la mort
And death shall have no dominion.
Dylan Thomas
Vull viure el vaivé
dels teus cabells arrissats:
escuma de sang.
Vull veure el teu bes
quan llitges els mots tendres
només d'amor tendre.
Vull beure mirades
dites amb llavis en flor:
música callada.
I la mort no cal
que cerque il·lusions dites
per por de la dalla.
(Seguint l'escuma d'un amor utòpic)
Dylan Thomas
Vull viure el vaivé
dels teus cabells arrissats:
escuma de sang.
Vull veure el teu bes
quan llitges els mots tendres
només d'amor tendre.
Vull beure mirades
dites amb llavis en flor:
música callada.
I la mort no cal
que cerque il·lusions dites
per por de la dalla.
(Seguint l'escuma d'un amor utòpic)
navegant somnis
navego en els somnis d’altres
en un mar etern
ni boires ni galernes, ni oratges
podran fer-me aliè
a la bellesa de les aigües
navego en els meus somnis
i la mar calma m’endolceix ...
i si em decanto, i la mar
s’embraveix, tossuda i forta
cavalco onades
navego i aprenc a viure
tots els somnis
tempestes i calma,
naufragis i dolços refugis
la mar m’enforteix...
en un mar etern
ni boires ni galernes, ni oratges
podran fer-me aliè
a la bellesa de les aigües
navego en els meus somnis
i la mar calma m’endolceix ...
i si em decanto, i la mar
s’embraveix, tossuda i forta
cavalco onades
navego i aprenc a viure
tots els somnis
tempestes i calma,
naufragis i dolços refugis
la mar m’enforteix...
(seguint tots els navegants)
Turner
The Fighting Temeraire Turner
lladre de mirades;
engoleixes llum
daurant vespres i albades.
ENFOLLIDES AIGÜES
T'estenc la pell
perquè navegues les amagades mars
d'un litoral ansiós,
però no t'endinses mai
per les enfollides aigües dels meus somnis.
(Tot seguint Barbollaire i Fanal Blau)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons