sentir l’amor més bell, l’únic, entranyable
picant de peuets al meu ventre
quan vaig saber-te, fill...
picant de peuets al meu ventre
goig quasi eròtic i la plenitud de carn de dona
els llavis molsuts, el pit inflat...
somriure sola, cantar-te, acaronar el meu ventre
sabent-te fill, i els teus sanglots com pessics
que em feien plorar d’alegria
plorar i riure, manyagues i bressols de petons
i quatre mans al meu ventre, cada dia
llavors també vaig sentir la poesia
(seguint Deo, nostàlgia)
Tens el mar de mare...
ResponEliminaEl producte de l'estima
per que continui el somni.
Que no es trenqui mai
la veta que el sosté
.............. Anton.
És una delícia aixo que dius. M'he sentit als llavis com un tocinet de cel entrava a la cova i es fonia.
i hi n'hi ha que destrocen a la dona, la malmeten... Aberracions humanes.
Dolça nostàlgia, aquesta!
ResponEliminaUn haikú de seguiment. O això he intentat. Tendresa en estat pur, la teva poesia!
ResponEliminad.