dimecres, 20 de juliol del 2011

navegant somnis



navego en els somnis d’altres
en un mar etern
ni boires ni galernes, ni oratges
podran fer-me aliè
a la bellesa de les aigües

navego en els meus somnis
i la mar calma m’endolceix ...
i si em decanto, i la mar
s’embraveix, tossuda i forta
cavalco onades

navego i aprenc a viure
tots els somnis
tempestes i calma,
naufragis i dolços refugis
la mar m’enforteix...


(seguint tots els navegants)

4 comentaris:

  1. Ai, Carme, si a tu t'agraden tots els poemes, reina! Petons preciosa!

    ResponElimina
  2. Doncs, mira, Zel, crec que tots no... a vegades llegeixo llibres, poemaris sencers que no em diuen res... ni un sol vers. :)

    Petons!

    ResponElimina
  3. les ones poden portar
    pau i guerra,
    llibertat i exclavitut ...
    Ones de la terra,
    ones de la mar,
    en quines som?
    ..............Anton.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons