
De dia visc amb la prosa,
de nit somnio amb la poesia.
El soroll acompanya l'acció,
el silenci s'omple d'allò immaterial.
Occident s'identifica amb la raó,
orient amb la intuïció.
La recta és humana,
la corba excelsa.
I jo no sé pas amb què quedar-me:
amb el bell o amb el sublim.
[seguint la lolita]
Amb les dues coses... dona!
ResponEliminaet segueixo, Helena, a pas caut per no caure, jo ja necessito crossa per llargs viatges. Anton.
ResponElimina