Per sentir-te més propera
I amanyagar-te amb els dits
De l'amor veraç.
Oblidar-me de la vetlla
I del vil insomni
Que tot ho enfosqueix
Per somniar-te de nou.
Quedar sense nom
Perquè no me'l pronuncïis
En el reclam del caprici,
Sent-te necessari
Abans que em cremi la flama
Del record en enyorar-te.
d.
Et segueixo amb somiar-te de nou.
ResponEliminaAnem navegant entre amors i paraules..., és bonic, Deo.
ResponElimina