esbotzada, malmesa per temporals de vida
la nau es sent naufragar, i en la darrera batzegada,
ajau el seu buc a la drassana
calafatador amorós, seré destre segellant juntures,
afuaré les barres del ferro roent, trempat,
posaré les més fermes estopes a les taules de la nau
cap foraniu, ni una espurna d’aigua et podrà malmetre
posaràs la proa a mar per emprendre nou viatge
donar cordatge, tensar la vela, viure.
la nau es sent naufragar, i en la darrera batzegada,
ajau el seu buc a la drassana
calafatador amorós, seré destre segellant juntures,
afuaré les barres del ferro roent, trempat,
posaré les més fermes estopes a les taules de la nau
cap foraniu, ni una espurna d’aigua et podrà malmetre
posaràs la proa a mar per emprendre nou viatge
donar cordatge, tensar la vela, viure.
(seguint Antón i Deo)
Au, que ggaudeixes !! t'esplaies com si fos l'ultim sospir. Com si et veiés aferrada a la nau... o barqueta nostra, la que ens manté vius en aquest mar d'incomprensions i de destroces. Anton.
ResponEliminaAi Antón, i encara em faltava el dibuixet! Petons,estimat!
ResponEliminanavego una estona amb tu, zel... amb vosaltres...
ResponEliminaI jo us barrejo, en el meu intent de sonet maldestre, les idees...
ResponEliminad.
Em sento acompanyada, amb una altra dibuixant de Paint, com tu. T'ha quedat molt maco.
ResponElimina