divendres, 22 de juliol del 2011

drassana



esbotzada, malmesa per temporals de vida
la nau es sent naufragar, i en la darrera batzegada,
ajau el seu buc a la drassana

calafatador amorós, seré destre segellant juntures,
afuaré les barres del ferro roent, trempat,
posaré les més fermes estopes a les taules de la nau

cap foraniu, ni una espurna d’aigua et podrà malmetre
posaràs la proa a mar per emprendre nou viatge
donar cordatge, tensar la vela, viure.




(seguint Antón i Deo)

5 comentaris:

  1. Au, que ggaudeixes !! t'esplaies com si fos l'ultim sospir. Com si et veiés aferrada a la nau... o barqueta nostra, la que ens manté vius en aquest mar d'incomprensions i de destroces. Anton.

    ResponElimina
  2. Ai Antón, i encara em faltava el dibuixet! Petons,estimat!

    ResponElimina
  3. navego una estona amb tu, zel... amb vosaltres...

    ResponElimina
  4. I jo us barrejo, en el meu intent de sonet maldestre, les idees...


    d.

    ResponElimina
  5. Em sento acompanyada, amb una altra dibuixant de Paint, com tu. T'ha quedat molt maco.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons