gotes de llum

 mercè  =  baba

 segueixo amb les gotes de llum que aquí podeu veure

  

gotes de llum

il·luminant més enllà, de las imatges pròfugues

els records despertats.

més enllà encara, quan mires dins del cor,

retrobaràs aromes que creies oblidades,

deixades sens pensar al marge del camí.

aromes, que ara cobren importància.

petites gotes d’essència

soterrades en l’àmbar de la vida,

quan immersa en el tràfec de la ruta

miraves sens sentir.

que és un record, sinó la guspira

amb poder d’encendre una foguera

que avorti les tenebres de la nit.

la petita espurna d’un passat,

capaç de fer sorgir en el desert,

un brollador que transmuti aridesa.

el ressort per arrancar de l’ànima els pètals ja marcits.

prodigi ocult del inconscient

al retornar del desterro i de l’oblit,

sentiments i sensacions que creiem sepultats.

Punta fina

Em mullo als rius de paraules d'aquest "Trencadís de versos", fantàstic inici de Montse Galionar

Rius de paraules

cap al mar del llegir,

núvols de la nit

sota els vents d'estels.

I els siderals universos

que ens plouen versos,

gotes de llum

aquí, als camins i rius,

com feixos d'una collita

que és essència de vida,

llapis de poesia

amb punta fina exclusiva

lliscant al mapa personal.

TRENCADÍS DE VERSOS

Avui he dormit malament,

somiant que escrivia versos estranyíssims.

Potser, sense saber-ho, recordava tot allò

que cal oblidar en la nit, simplement per sobreviure...

Avui he imaginat rius de paraules

que brollaven insurgents dels llavis erts

i que deien tot allò que mai t’he dit

després que rubriquessis, en els nostres sentiments,

els crèdits del The End...

O potser no, potser havia retornat a indrets perduts,

quan encara era feliç, i no ho sabia

que vivia de les engrunes del teu temps,

i les llàgrimes, furtives, no em traïen cada nit

com qui fa el dol, plorant el desencís sota els llençols...

Avui he somiat en mots trencats, com bocins d’un mirall,

i en fragments dels nostres dies que, grotescament,

ballaven una dansa esbojarrada, reflectint-s’hi,

amb imatges monstruoses, irreals.

No podia destriar-ne qui era jo, ni qui eres tu,

o si era realitat allò que vam compartir algun dia...            

Quan per fi m’he despertat, ho he vist molt clar:

el subconscient, tenaç, s’entesta tothora a recordar-me

que el nostre temps i l’amor ja han caducat... 

Montse Galionar

Roda poètica de tardor

 

Qui s'anima a fer una roda poètica durant  tot el mes d'octubre?

Ja sabeu les regles del joc.

1.- Escriure poemes de tema lliure.
2.- Enllaçant-los sempre amb el poema anterior, agafant-ne un mot o un vers
3.- No hi ha ordre preestablert de participació. Tothom escriu quan un poema li inspira seguir-lo.
4.- Es pot participar tantes vegades com es vulgui, durant el mes d'octubre, amb una mica de prudència per deixar espai per tothom.
5.- El primer poema l'escriurà el primer que s'animi a ser-hi.

(Si necessiteu més aclariments, pregunteu...)

S'hi van apuntant...

1.- Galionar - (Escriurà el primer poema  el  dia 1 d'octubre)
2.- M Roser
3.- Cantireta
4.- Elfreelang
5.- Montse Pes
6.- Noves Flors
7.- Pilar
8.- Anton
9.- Rosada
10.- Glòria
11.- Drapaire de mots
12.- Baba
13.- Imma Cauhé
14.- Xavier Pujol
15.- Isabel Barriel
16.- Encarna
17.- Mònica Massó
18.- Fanal Blau
19.- Carme

COM M'ENCANTARIA... boli ràpit

Com m’encantaria junyir la veu blava

del cel altívol i l’esperançat  mar

a la muntanya que de dol afanya

i amb el blanc ens cita a escriure el tall...

El tall de l’ injustícia que ens subjuga

que ens aplana clatell i anorrea el cap...

Ai, cimbori de nostra terra aimada,

del teulat sorgeixi ja l’últim esclat

de campanar que li han robat campana

i sa parla no diu ni mare i pare, fill i filla, ni germà.

Esclata veu d’un poble en que sa llengua

la menysprea el prepotent justicier cruel

que fins l’última paraula ja se’ns menja :

INDEPENDÈNCIA,... Ho ara o esclaus serem.

DE REBAIXES 13.- 25-8-13 .- ANTON.  

LES PERSONES... aquarel·la

11.-15 – 11 -10

Les persones ens delatem.

Mira. Tanca curiositat. Mira.

Espera. No t’impacientis. Espera.

Calla. No preguntis. Calla.

Ressegueix les peuades

de la seva mirada intranquil·la,

o fefaent o feble o amorosa

o suau o distreta o trencadissa

O absorbent o silenciosa...

... i sabràs què busca, que espera,

D’on fuig, que estima, que li interessa...

... La teva curiositat tancada

ha obert el miracle...

Ara saps davant de qui et trobes...

Un pàmfil, un innoble, un innocent,

un prepotent, un enquistat en

l’orgull, enveja, passions ...

Ara, entra els ulls dins teu

i mira, calla,... En que t’hi assembles ?

DE ARREPLEGANT TRENTS II .- ANTON.- T.E.

NO SIGUIS... aquarel·la

6.- 1 – 5 – 10

No siguis com el frare

que és diu paraules en silenci,

que no aspiren la llum

de la veu, del clam, del crit.

Ranareja  sentiments

i crida fins que el vent

s’endugui a altres contrades

el teu pensament parlat.

Treu a la vida, a la realitat

totes les veritats que t’acoltellen...

Que tothom sàpiga el teu fer

dins la teva veritat....

No tinguis por de llençar el ferro

que t’envolta

i no et deixa respirar.

DE AREREPLEGANT TRENETS II.- ANTON.-T.E.

CANVIAR D'AIRES... boli ràpit

Cansat dels  contactes que li oferia la vida

pensà en fer taula rassa i canviar...

Tocar paperetes de vot que no acomplien

les expectatives posades en el polític,

veure que la religiositat no seguia

les prèdiques en que es refermava la cúria,

que les amistats tenien tendències

de lucrar les seves suors treballades

i- el profit propi no li deixaven lliure...,

Noi, noi,pensà en pujar al terrat descobert

i a les nits estendre la seva vesta

que el ventijol li obrís tots els porus,

mentre s’ha mirada tenia la complaença

de veure el cel de brillants estrelles

i ,allí,ningú li demanava, ni diner, ni resos,

ni paraules d’alabança fútil i fal·laç,

ni paperetes en urnes  per engreixar

la corrupció, les il·legalitats, i cares

que sols el coneixien un dia...

I encara amb la sorna de toc a l’espatlla..

-Ja saps quan em necessitis...

I les poques vegades que havia buidat el pap,

Ai,noi,de raons i paraules... tantes!!

però tot quedava en aigua de borraines.

Li aniria bé el ventijol pur i net...

Allò que diuen: Canviar d’aires... !!

DE REBAIXES 14.- ANTON. T.E.- 25-8-14.

PINTA EL QUADRE... aquarel·la

1 – 5 – 13

 Posa't amb els pinzells a jugar com orenetes i pardals a fer nius d'il·lusions i sostrau-te els mals esperits de les galletades d'aigua pudenta que ens tiren per damunt i nosaltres com nous bufons resistir les andanades dels faceciosos que s'han apoderat dels nostres pots de pintura amb els que mesclàvem alegries i penes i ens en rèiem de  les pluges malsanes. Aixeca el cap i esquiva la pròxima galletada...Persisteix en la tossuderia i pinta el quadre famós del teu viure .Anton

ET VEIG EN AQUEST MAR... aquarel·la

Et veig en aquest mar emboirat

On la llum difuminada

Es clou.

Tot calla. Parla el silenci,

Melodia de cant d’altres tremps

Desaparegut.

Em figuro ta figura boirosa

De contorns fins esmorteïts vivint

Altres sospirs.

La llanterna de meu existir

Té prou oli per il·luminar

Els records.

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 23-8-14