Et veig en aquest mar emboirat
On la llum difuminada
Es clou.
Tot calla. Parla el silenci,
Melodia de cant d’altres tremps
Desaparegut.
Em figuro ta figura boirosa
De contorns fins esmorteïts vivint
Altres sospirs.
La llanterna de meu existir
Té prou oli per il·luminar
Els records.
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 23-8-14
La llum pròpia des la que realment compte. Molt bonic
ResponEliminaQue bonic aquest mar, on el silenci parla...
ResponElimina