Cansat dels contactes que li oferia la vida
pensà en fer taula rassa i canviar...
Tocar paperetes de vot que no acomplien
les expectatives posades en el polític,
veure que la religiositat no seguia
les prèdiques en que es refermava la cúria,
que les amistats tenien tendències
de lucrar les seves suors treballades
i- el profit propi no li deixaven lliure...,
Noi, noi,pensà en pujar al terrat descobert
i a les nits estendre la seva vesta
que el ventijol li obrís tots els porus,
mentre s’ha mirada tenia la complaença
de veure el cel de brillants estrelles
i ,allí,ningú li demanava, ni diner, ni resos,
ni paraules d’alabança fútil i fal·laç,
ni paperetes en urnes per engreixar
la corrupció, les il·legalitats, i cares
que sols el coneixien un dia...
I encara amb la sorna de toc a l’espatlla..
-Ja saps quan em necessitis...
I les poques vegades que havia buidat el pap,
Ai,noi,de raons i paraules... tantes!!
però tot quedava en aigua de borraines.
Li aniria bé el ventijol pur i net...
Allò que diuen: Canviar d’aires... !!
DE REBAIXES 14.- ANTON. T.E.- 25-8-14.
Un lloc fantàstic el terrat, per mirar els estels sense que ningú ens molesti...Segur que és un bon indret per canviar d'aires...
ResponEliminaExistem coisas na vida que não tem preço, e muitas vezes os mais rico não conseguem obter, porque a mudança de cenário começa de dentro pra fora.
ResponEliminaCoisas simples que só quem possui o brilho do amor pode entender.
Desejo-lhe uma linda semana, carinhos e sorrisos ,estrelas e poesias.
beijos
Joelma