Llavis de sal...

Intent de seguiment a Quan els somnis de la Carme Rosanas.

Necessiten un bes

que no és mai besada...

Defugim solituds

que de vegades

portem lligades

com el cordó umbilical...

De dues tendreses

no sempre neix

la carícia, o neix

però li falta vida...

Ara beso la rosada

del llavis amb

gust de sal...

onatge

Posem-li blau al fum

Posem-li blau al fum

i que no ens marxin el somnis.

Arribada la nit,

viatgem cap a l'albada

per tornar a casa.

La que ens aculli.

Quan els somnis

Quan els somnis

se'n van  i no volen tornar...

necessiten  el caliu

d'una paraula, 

potser d'un vers

necessiten una resposta

que  no arriba

o necessiten  un bes.

Emigrants...

Seguint el Transhumant de la Montse.

Emigrants els somnis

quan se’n van i

no volen tornar...,

s’arrelen allà

on troben vida.

Emigrants els sentiments

quan se’n van i ens

deixen despullats,

i tenim fred que res

no pot abrigar,

només els sentiments...

Emigrants...

onatge

TRANSHUMANTS

Ramats de bestiar,
fileres de persones,
fent llargs recorreguts
en busca de menjar.
Transhumants, desplaçant-se
a la tendresa vegetal de la muntanya.
Immigrants, movent-se
sota el cel suburbà de la ciutat.

Sempre hi sóc un ocell...

Intentat seguir el poema de l’Elvira FR.

Inabastable

A la tendresa aèria...

hi sembro els meus mots,

hi planto somnis, hi arrelo

les metàfores, hi empelto

les realitats, també hi enlairo

alguna llàgrima, i estels

de bon humor... I sempre

en floreix tendresa,

passió, fruits de profunditat,

ni massa dolça

ni massa aspre...

A la tendresa aèria

sempre hi sóc un ocell...

onatge

Tot i què......

Tu has estat per a mi inabastable
Tot i què sabia llegir les teves mirades
Tot i què podia escoltar en els teus silencis
Tot i què els teus desitjos eren ordres
Tot i què el meu cor bategava fort en sentir la teva presencia.

Una esquerda es va obrir aquell fred hivern
I ens va deixar a cadascú en una banda diferent
No em van faltar la calidesa de les teves paraules
Però tampoc va poder ser suficient per retrobar el moment
L’espai i el temps de desfer les batalles
I d’evitar que al final passessis al costat dels definitivament inabastables.

Inabastable

Inabastable per a mi

inconsolable lluita

vora del xuclamel la vida

em xucla, mel i mató, tics tacs

papers, moments, instants perennes

i així em pren sencera l'hora

dels meus desficis de flor

i de fulla, desvestida de cel

vestida amb parracs que imploro

a la tendresa....vegetal

a la tendresa aèria....