Fa tant de temps
que tenim l'ànima a bocins
que ja ni ens recordem
de quan, tant ella com nosaltres,
teníem la bellesa de la integritat.
S'han vesat les llàgrimes suficients
per atrapar-nos en aquell almívar de sal
enganxós, perseverant i estàtic.
Ara, encara, apedaçada,
l'ànima arracona
ventades i temporals
i creix amb les seves cicatrius i esquerdes.
I busca arreu, pels camps, pels cims, per les valls,
les fites que li assenyalen el camí dels somriures.
"Pel camí dels somriures"
ResponEliminatrobaràs la rosada que et
tancarà les ferides, també
el silenci que et farà sentir
el teu eco interior..., retrobaràs
la teva ànima que sempre
està i ha estat dintre teu,
ni que et sembli que l'has perdut
no la cerquis mai a objectes perduts...
Cada rosa te la seva espina,
cada llàgrima el seu somriure...
onatge
Ànima apedaçada, ens mantens desperts.
ResponEliminaSomnis sense final, que s'obliden just quan obrim els ulls.
Els somriures són una bona medicina per arreglar les ànimes apedaçades, tapen les costures i l'anima sembla nova...
ResponEliminaI tenim un París per compartir i un recer on somiar. Paraules per donar i mans que creen paradisos de color i de llum.
ResponEliminaQue ens segueixi creixent l'ànima pels camins dels somriures.
ResponElimina