dijous, 9 d’octubre del 2014

Vaig, avanço, camino

Jo vaig pel camí tortuós
d’aquest agresta paratge,
miro l’horitzó llunyà,
miro el cel ennegrit
miro els peus ensangonats…

Jo avanço amb fatiga
cap un destí desconegut,
miro sempre endavant
miro el parany passat
miro les timbes al costat…

Jo camino vers un final
que no sé on, ni quin serà,
miro de pensar
miro d’aprendre
miro de no defallir...

Jo vaig, avanço, camino...
jo sé que arribaré...
sense saber a on vaig
miro, miro i miro...
penso, penso, penso....
sobretot:  camino.

6 comentaris:

  1. hem de seguir... la dificultat l'hem d'esbargir de nosaltres... caminem vers el joc ja establert i que ens espera.... Anton.

    ResponElimina
  2. caminar i avançar en precari equilibri.

    ResponElimina
  3. Caminem... Potser si que sempre hi ha una timba que ens sotja... Hem de mirar de deixar-la enrere.

    ResponElimina
  4. no miris estimballs. sempre hi seran. però el camí segueix malgrat tots els entrebancs.
    endevant !!

    ResponElimina
  5. L'horitzó llunyàm el tenim una mica més a prop.

    ResponElimina
  6. Endavant, sempre endavant, és el crit que ens mena del fons de les nostres forces quan el cor ja no pot més...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons