de versos sobre l'aigua.
Improvisa el llindar
d'un ara que és etern.
Fulles daurades
com mots que m'acaronen,
flors violetes
com carícies que em parlen.
I el cel sempre present
per fer volar els poemes
entre el blau i el verd.
I sempre, el meu amor
perfumat de poesia,
xop de pluja de la nostra nit.
(Seguint la Pilar, la Laura i en Barbollaire)
Vítrica custòdia
ResponEliminaVinc, xop de pluja,
Per retrobar-te els llavis
-Bes que ens vincula-:
Deixaré que em vigilis
El món perquè no el perdi.
d.
Que sempre tinguis mots que t'acaronin i carícies que et parlin, Carme...
ResponEliminaCom seguiu els poemes si encara no n'havia sortit cap, jo he agafat el teu títol... o és que es poden veure els que estan en espera?
M Roser, és que no programem mai els poemes. Ahir va ser una excepció.
ResponEliminaEl Barbollaire i jo som administradors del blog i per això els podem veure quan estan programats.
Els seguim sempre un cop estan penjats.
Tots els sentits en un vers. ^0^
ResponEliminaTenir un amor perfumat de poesia, és un amor amb majúscules!
ResponElimina