Donem-nos la mà , agafem el mateix ritme
respirem al mateix compàs, compassats,
compassades, fem cada moment un fragment
d'aquest camí al costat d'algú altre
Ni que sigui virtualment, simbòlicament
primavera d'hivern , trepitgem a l'hora i alhora
les grans estores vegetals de fulles caigudes
Somiem que tot és possible, unim-nos
siguem diversos i diferents i variats però caminem
caminem plegats!
Costarà agafar sincronia i ritme potser
al principi tentinejarem , farem tombs i girs dispersos
mica en mica tot semblarà una dansa !
Dóna'm la mà, doncs Elfree... m'hi apunto! :)
ResponEliminaM'agafo de la teva mà i compasso els meus passos als teus, tot fent camí amb tu.
ResponEliminaEt segueixo.
Caminar junts, agafats de la mà sempre anima més que fer el camí en solitari.
ResponElimina