La felicitat rau en el camí, si anem al mateix pas.
Descompassats i perduts
no sabem trobar el plaer
ni en la nostàlgia
de cap tardor
ni en el record
de cap primavera.
Sembla
que s'hagi aturat el temps
i que les il·lusions s'escolin
pel desguàs de l'ànima.
El to del teu poema és melangiós i cert, alhora. Reflex de les nostres rodes potser?
ResponEliminaGràcies per les teves paraules, Carme
d.
Gràcies a tu, deo, per ser-hi sempre.
ResponEliminaLa veritat és que hi ha massa coses que em semblen nostàlgiques en aquest moment. No només les nostres rodes.
Molt maco Carme a veure si me'n surto en seguir-te
ResponEliminaQue cap il·lusió s'escoli pel desguàs de l'ànima! No!
ResponEliminaQue l'ànima fagi de gibrell per recollir-ne de noves, si cal.
La fageda?
Una abraçada de tardor abans no arribi el fred de debò!
Sí, una fotografia de l'última passejada per la fageda, aquesta tardor.
ResponEliminaUna abraçada
Sempre hi ha alguna clariana, al mig de la fageda.
ResponEliminaTant se val si s'atura el temps, Carme. Nosaltres seguim tot fent via.
Quina raó tens, s'ha de caminar acompassat per poder arribar a bon port.
ResponEliminaCal que busquem el plaer en la nostàlgia de la tardor i el record de la primavera i aleshores recuperarem les il·lusions...
ResponElimina