Autor de la fotografia: Alex Martínez
Encara que la bufetada de la realitat
et desperte del dolç somni de la
utopia
com quan un tren de càrrega, a tota
marxa,
xoca contra un tren de passatgers,
que viatgen sense passar ànsia,
somnolents cap a la felicitat.
Encara que el sobresalt et corprenga
et regire els budells i boces
tot allò que hi portes dins
des d'aquell dia que decidires somniar
la utopia,
donar un vot de confiança a la
humanitat.
Encara que tot et semble negre ara,
fosc com gola de mostre disposat a
engolir-te,
no perdes l'esperança, torna a somniar,
dons la foscor de la rancúnia
consumeix l'ànima.
Somnia la utopia, de vegades la
felicitat rau en el camí.
(seguint a deomises)
Amalgamo l'amor per la pàtria i l'amor per la dona que em desvetlla i em fa somniar, Xavi!
ResponEliminaGran poema, el teu! Imatges brutals
d.
Gràcies Xavi, la veritat és que a vegades els camins es fan tant llargs... :)
ResponElimina