[seguint en Xavi Vidal]
Anna, de vegades la felicitat també rau en el camí.
En les giragonses del destí i en el somriure de l'alba,
Quan recomença el dia, quan hi ha la possibilitat
De despertar al teu recer, o quan cal esperar i enyorar-te.
De vegades, l'estel que seguim no es distingeix enmig
De la foscor de paraules que fan mal, i tot és tenebra
I silenci, murs alçats per traçar línies paral·leles lluny
De dits entrellaçats per a la lluita conjunta, i es desespera.
De vegades, la vida és més fàcil del que diuen i coneixem,
I una mirada anul·la la vèrbola maliciosa de cruels llengües,
Emmudeix la cridòria de corbs, i pensar en llavis és esperança.
De vegades, per sempre em sembla un interval de temps massa breu
Per a l'amor que et professo, per a l'abast del vincle si em beses,
I res no ens frenarà a partir d'ara, ni el pas ferm de la pàtria, Anna.
d.
(Lluís Servé)
Sempre és bo de veure una visió positiva de totes les coses, fins i tot dels llargs camins ... i algú que penso que la vida és més fàcil.
ResponElimina