La campana petita,
el xing, xeng
parla amb típles gorgotetjos.
Emmarca sa melodia
en el compàs pesat
de less velles feixugues.
...............
Els menuts corren i criden
i l'avi, bastó en ma, pensa,
assegut, mirant-los,
en quan era lliure de cames
com l'ocellada,,,
Ara, ja no crida, sols escolta
el brugit de les banderes que volen.
El temps... la vida, tot corre i passa i vola...
ResponEliminaEscoltarem les banderes que ara volen... amb somriure esperançat!
Et segueixo, Anton...
ResponEliminaL'avi, bastó en mà, té la saviesa de l'escolta...
ResponEliminaAi, el missatge sublim de les campanes...! És la primera benvinguda quan arribem a un poble, i el seu llenguatge és universal....
ResponElimina