no m'he descalçat
per arribar al coll del meu fill
mentre m'embolcallava
plorant, entre els seus braços
entre llàgrimes dolces
m'ha dit que m'estimava
més que a ningú
hem mesclat les soletats
els cors més junts que mai
sentint-nos, tots dos
al món dels oblidats
gran com és, s'acosta
tot cercant fugir dels seus neguits
units en un amor etern, indestructible
(contrastant amb MC)
encantat de compartir "m'he descalçat" petonets maca
ResponEliminaQui pogués plorar i riure junts, amarinats... Qui no té algun suplici en la vida. Quan s'allunya l'abraçada i mai tornarà...Pot la ment humana assumir el desfalc? Anton.
ResponEliminaPreciós i commovedor, zel!
ResponElimina