Sentir el batec de les plantes a la terra,
el crec-crec del fullam sec,
i de la fulla verda.
La humitat de la rosada,
i algun gotim d'aigua
albirant ser beguda pel sol que mandreja, encara.
Després d'una nit obaga,
les ombres de la llum s'encenen i conviden.
El carretó de la vida, amatent,
per alleugerir el pes de la càrrega.
(seguint la Isabel)
manllevo el teu final esdrúixol i l'omplo d'ombres i d'ocells, encara...
ResponEliminad.
M'agrada molt, fanal blau!
ResponEliminaUna abraçada, guapa!