dimarts, 5 de juliol del 2011

Nit obaga


Sentir el batec de les plantes a la terra,
el crec-crec del fullam sec,
i de la fulla verda.
La humitat de la rosada,
i algun gotim d'aigua
albirant ser beguda pel sol que mandreja, encara.

Després d'una nit obaga,
les ombres de la llum s'encenen i conviden.
El carretó de la vida, amatent,
per alleugerir el pes de la càrrega.



(seguint la Isabel)

2 comentaris:

  1. manllevo el teu final esdrúixol i l'omplo d'ombres i d'ocells, encara...


    d.

    ResponElimina
  2. M'agrada molt, fanal blau!

    Una abraçada, guapa!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons