dimarts, 5 de juliol del 2011

El fred indomable

(seguint les Noves flors de "Fràgil")














inclement i eteri,
rostolls de pedra encesa.
La figura del teu rostre s’emmiralla
en una festa de cintes blaves.
M’enfonso en un bosc espès
dels rínxols indomables
i el vent atàvic, ignominiós,
em perboca retrets i adagis.

En ve del fred l’esgrafiat del teu nom.

Em done al mar, sí;
i per ell m’enlairo
sense còdols a les butxaques
ni atzucacs a les genives.

I ara em dic: “I doncs,
d’on ve aquesta remor de cendres…?”

2 comentaris:

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons