El fred indomable

(seguint les Noves flors de "Fràgil")

Em done al mar,

inclement i eteri,

rostolls de pedra encesa.

La figura del teu rostre s’emmiralla

en una festa de cintes blaves.

M’enfonso en un bosc espès

dels rínxols indomables

i el vent atàvic, ignominiós,

em perboca retrets i adagis.

En ve del fred l’esgrafiat del teu nom.

Em done al mar, sí;

i per ell m’enlairo

sense còdols a les butxaques

ni atzucacs a les genives.

I ara em dic: “I doncs,

d’on ve aquesta remor de cendres…?”