(seguint al barbollaire, Anton i deo)
Com peixets d'argent bellugadissos
en la tendresa impacient
de les xarxes de llum a les mans.
No ens cal cap eternitat,
si compartim, rebels
la llàgrima i el somriure,
ens regalem sobradament
a flor de pell, l' instant etern.
Preciós!!!
ResponEliminaGràcies Carme, un cop més, per escollir una foto meva pels teus dibuixos.
Ara us seguiré en silenci fins demà, per donar temps a que tothom, fins i tot aquells que encara no han escrit, puguin dir la seva.
Que una entrada per dia és més que suficient...
Petó dolç, nina :¬)**
M'agrada, intento seguir L'instant etern.
ResponEliminaGràcies, Barbo!
ResponEliminaI a tu també, Montse!
M'has deixat sense paraules...
ResponElimina