dijous, 28 de juliol del 2011

Naufragi



Naufraga allò que havia començat tan bé,
fins i tot el que no ha acabat mai,
perquè persisteix a la teva ploma,
si aconsegueix de surar.
Sovint naufraga fins el vaixell més equipat:
tot és decadència, tot és progrés.

[provo de seguir Isabel, deomises i Anton]

5 comentaris:

  1. Intento seguir-te, Helena...


    d.


    PS: les paraules hi són, no sé si amb facilitat, però hi són :)

    ResponElimina
  2. Gràcies a tots dos.

    deomises: envejo els que saben tantes paraules en català.

    ResponElimina
  3. Helena:
    Però els teus versos no naufraguen perquè arriben profundament a la sensibilitat del lector.

    Tens raó. És difícil que una travessia siga per sempre. Els naufragis ens amenacen constantment. És igual que estiguem preparats o no. La trista realitat és que ens espera un naufragi ací o allà.

    Un poema filosòfic molt bo.
    Una abraçada
    Ana

    ResponElimina
  4. Gràcies, Ana, veig que no fas cas de les meves recomanacions i que llegeixes el que vols.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons