S'atura el vent
i el mar està en calma,
hi solca un vaixell
que sense timó naufraga.
No és per la tempesta
ni per l'embat de l'aigua,
no és per un motí
ni per lluita armada.
És que no té rumb,
i el vaixell naufraga.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quin ritme que té, aquest poema.
ResponEliminaM'agrada molt!
Et segueixo, intentant donar aquest ritme teu al poema...!
ResponEliminad.
Gràcies Carme. Per les teves paraules, i per no fer-me callar.
ResponEliminaDeomises, no parem de ballar amb les paraules!