una escletxa a l’ombriu
bada l’ull i brilla un raig,
enlluerna el papalló daurat, el cega
enganxat al fil de la teranyina
espeternega entre un polsim d’or
llassat es dóna, espera, infeliç s’adorm
s’acosta filosa l’aranya, i ell no entén
que la bèstia llisqui pels fils fàcil,
rabent se li acosta, abraçada de mort
no sap que elles, quasi humanes
texeixen dos fils, igual de forts
bada l’ull i brilla un raig,
enlluerna el papalló daurat, el cega
enganxat al fil de la teranyina
espeternega entre un polsim d’or
llassat es dóna, espera, infeliç s’adorm
s’acosta filosa l’aranya, i ell no entén
que la bèstia llisqui pels fils fàcil,
rabent se li acosta, abraçada de mort
no sap que elles, quasi humanes
texeixen dos fils, igual de forts
un per matar i un per viure, no compta la sort
(seguint les escletxes, foto de google)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada