L'oblit de l'arena

És cert l'oblit de l'arena,
si més no, de la mar fugissera.
És a dir…

És cert les falses petjades,
si més no, de l'esguard cap enrere.
Es decir…

És cert el no res de les passes,
si més no, a l'alçar el peu de la sorra.
À savoir…

És ben cert l'omissió superba,
si més no, de les ones d'un instant.
É dicir…

És ben bé cert la ceguesa del record,
si més no, del camí que varen creure.
Vale a dire…

És cert, definitivament cert,
si més no, l'anonimat de la pedra a l'arena.
Hau da…

Però cadascun dels grans de sorra
guarda al seu cor aquell vell bes,
si més no, fins enllumenar la perla.

(Seguint l'oblit de l'arena d'Elfreelang)