dimarts, 5 de juliol del 2011

amors propers

etern instant, d’un senzill obrir els ulls
que jo voldria fer possible
bo i sabent que és
un somni impossible de permanència
allò bo, senzill, tendre, la companyia
mai feixuga dels amors propers
aquells que no enlluernen
però perduren



(seguint Montse i Carme)

6 comentaris:

  1. [seguiment extraoficial]

    Matèria d'evanescència

    Matèria d'evanescència,
    Però el teu record perdura
    I l'espiga rep la clèmencia
    De la Natura més pura.

    Fill, pare, germà,a la mà
    Resta la carícia i l'essència
    Teva, que no conegué el demà.



    d.

    ResponElimina
  2. Ai, Montse, en deo sempre té la ploma a punt, quina enveja!

    ResponElimina
  3. Disculpes... i no cal que envegis res, zel!, que els teus poemes són tan ben reeixits que qui enveja sóc jo més aviat... ;)


    d.

    ResponElimina
  4. Zel, els teus versos són plens de sensibilitat. I com pots veure, m'has inspirat... :)

    ResponElimina
  5. Gràcies pel seguiment, Zel, és un poema molt bonic!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons