Aquesta nit
t'he tornat a tenir
com la melodia té el músic
com té l'infant la il·lusió
jo tinc la dolçor dels teus petons
la passió als llençols
la realitat d'haver estat un somni.
Aquest matí,
quan el sol m'ha tret del llit
no t'hi he trobat
i un cop més
m'he omplert les mans
del desig de les teves carícies.
(seguint la zel)
Ui! aquest també m'agrada molt!
ResponEliminaEls amors siguin propers com els de la Zel o llunyans com aquest, sempre tenen alguna cosa de màgic.
nits de melodies
ResponEliminai carícies
entre els doblecs del pensament
m’agrada
salut estimada!