dimarts, 13 de juliol del 2010

Calla, no em despertes

(Seguisc l'Anton i el Mon i continue somniant)



Calla, no em despertes.
Submergeix-te amb mi
en aquest somni blau,
mentre les ones de les hores
ens bressolen en el mar de Morfeus.


Calla, no em despertes.
No acceleres els minuts de calma,
no tindrem cap oportunitat
més enllà d’aquest moment,
d’aquesta esponjosa letargia.




Quan el sol trenque la mar,
s’acabarà la treva.



Alba

3 comentaris:

  1. m'agrada imaginar-me aquest somni blau just abans del trenc d'alba.
    Tant debó poguessim somiar alló que volem.

    ResponElimina
  2. Jo segueixo el somni blau...amb dolls de mots...

    ResponElimina
  3. seguiment extraoficial:

    Calcària renúncia

    Tot just ara s'acaba la treva.
    La treva de paraules que, mentre
    Podia escoltar-te, han estat centre
    D'un món particular, on eres meva.

    I no he pogut bressar-te el ventre
    Amb la llum d'un nadó que no manlleva
    Ni la joia ni la vida; i et sé hereva
    Dels somnis, on em convides. Entra!,

    M'ordenes amb la veu suau i el cor descalç
    I lliure de subtileses. I et segueixo, com
    Qui reconeix la llum en la llunyania, i els mals

    Desapareixen si em parles. Sento el trasbals
    De pronunciar, mentre dormo, el teu nom
    On naufraga el delit i esdevé pou de calç.



    d.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons