dimarts, 13 de juliol de 2010

DORMO PER SOBREVIURE


13  - 7  - 10
Dormo per sobreviure
en la terra dels somnis.
Tinc les meves veritats
arrelades en el ventre.
Conquestes.... Vol l’àliga.
Conquestes... Realitats futures.
I dormo en l’esperança
d’un demà que arriba.
Calla, no em despertis,

els diamants ja brillen.

5 comentaris:

  1. Molt bonic, preciós... no et despertarem, fins que es diamants enlluernin, aleshores sí, els has de veure! :)

    ResponElimina
  2. No és ben bé una àliga, però és el dibuix (dels q ue tinc fets) que m'ha vingut al cap en llegir-te.

    ResponElimina
  3. No és ben bé una àliga, però és el dibuix (dels q ue tinc fets) que m'ha vingut al cap en llegir-te.

    ResponElimina
  4. No et despert, però em prec la llicencia d'agafar-te la frase

    ResponElimina
  5. Calla, no em despertis...hi ha versos que remenen per dins i que no deixen cap altra opció que traure fora allò que portem dins.

    Al teu poema no li calen diamants, ja enlluerna per si mateix.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons