13 - 7 - 10
Dormo per sobreviure
en la terra dels somnis.
Tinc les meves veritats
arrelades en el ventre.
Conquestes.... Vol l’àliga.
Conquestes... Realitats futures.
I dormo en l’esperança
d’un demà que arriba.
Calla, no em despertis,
els diamants ja brillen.
Molt bonic, preciós... no et despertarem, fins que es diamants enlluernin, aleshores sí, els has de veure! :)
ResponEliminaNo és ben bé una àliga, però és el dibuix (dels q ue tinc fets) que m'ha vingut al cap en llegir-te.
ResponEliminaNo és ben bé una àliga, però és el dibuix (dels q ue tinc fets) que m'ha vingut al cap en llegir-te.
ResponEliminaNo et despert, però em prec la llicencia d'agafar-te la frase
ResponEliminaCalla, no em despertis...hi ha versos que remenen per dins i que no deixen cap altra opció que traure fora allò que portem dins.
ResponEliminaAl teu poema no li calen diamants, ja enlluerna per si mateix.