dimarts, 13 de juliol del 2010

DORMO PER SOBREVIURE


13  - 7  - 10
Dormo per sobreviure
en la terra dels somnis.
Tinc les meves veritats
arrelades en el ventre.
Conquestes.... Vol l’àliga.
Conquestes... Realitats futures.
I dormo en l’esperança
d’un demà que arriba.
Calla, no em despertis,

els diamants ja brillen.

5 comentaris:

  1. Molt bonic, preciós... no et despertarem, fins que es diamants enlluernin, aleshores sí, els has de veure! :)

    ResponElimina
  2. No és ben bé una àliga, però és el dibuix (dels q ue tinc fets) que m'ha vingut al cap en llegir-te.

    ResponElimina
  3. No és ben bé una àliga, però és el dibuix (dels q ue tinc fets) que m'ha vingut al cap en llegir-te.

    ResponElimina
  4. No et despert, però em prec la llicencia d'agafar-te la frase

    ResponElimina
  5. Calla, no em despertis...hi ha versos que remenen per dins i que no deixen cap altra opció que traure fora allò que portem dins.

    Al teu poema no li calen diamants, ja enlluerna per si mateix.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons