dilluns, 26 de juliol del 2010

baobab


crema abrusador el sol del migdia
fugir és impossible,
rebre’l impensable,
acollir-lo és morir socarrat com la terra erma...
.
només tu, i el teu inmens poder
com un baobab a la sabana de la vida
em guardes embolcallada amb els teus braços
de totes les intempestives tragèdies
quan s’acosta el capvespre de qualsevol dia
.
tu, el meu recer i la meva font.
el meu far d’Alexandria.
.
(seguint deomises i montse)

3 comentaris:

  1. T'agafo l'esdrúixola, i el torn

    d.

    PS: vigila amb la darrera paraula del te poema... ;)

    ResponElimina
  2. Això de "bogets" no ho diràs per un ínfim 99 no? ;)

    No és follia, sinó entusiasme i feeling :)

    d.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons