Acullo la veu de l'esguard,
o l'esguard i la veu que em somriu
des fa tant temps.
Pretèrites mirades, retrats de presència amatent
-i les complicitats als ulls-
davant del món.
Present d'avui i l'avenir,
que ens anirà afegint arrugues dolces al rostre
que no ens amagarem.
(seguint la Isabel)
Aquesta mirada... diria que em sona. És possible o és una invenció meua? :)
ResponEliminaEt segueixo...
ResponEliminaNovesflors, vostè és una dona intel·ligent i observadora...:)
ResponEliminaCarme,
ResponEliminasegur que hi haurà bellesa poètica amb escreix!
L'experiència que no amaguem alimentada de petites complicitats.
ResponEliminai a mi que me sonen aquest ulls...
ResponElimina(uns ulls verds, preciosos, tot s'ha de dir! X¬D)
Aquests ulls, poeta, roben el cor... i jo demanant mirades...
ResponElimina