Si pogués caminar

(seguint les petjades de Gabriel)


Si pogués caminar
per la matèria fosca,
pels quarks abans de ser àtoms
per tota la opacitat antiga
i la llum posterior,
font de tanta i tanta transparència...

Si pogués caminar
pels no-límits de l'univers
per l'expansió còsmica
o la infantesa de les galàxies,
pel pols d'estels de després
o per les òrbites helicoïdals
d'ignots i encara anònims planetes.

Si pogués caminar
per la cara oculta de la lluna,
pels raigs, pel foc del sol,
per tanta ondulació sonora,
per tants cofres que la física obre,
us explicaria sorpreses de l'espai
i certes meravelles dels grans temps,
de la gravitació o d'altres mons paral·lels.

Si pogués caminar.


[Poema escrit veient el programa "Redes" d'avui]