( tot seguint l'Anton...)
Cal omplir el cistell amb la lluna rodona?
cal que fem volar coloms amb el dit aixecat?
cal que calgui respondre on anem , d'on venim?
Duc el sarró ple de interrogants i silencis, verbs,
noms i altres peces per endreçar a les butxaques...
Cal saber on van a parar els punts suspensius?
Cal buidar els racons de teranyines, escombrar records?
Cal emplenar el cove amb plenilunis d'estiu les nits de fresca?
Cal caminar per camins de versos, de puntetes i amb somriures?
Cal perdre bous i esquelles per viaranys estranys?
Cal fer net per tornar a embrutar?
He trobat un cistell ple de fruita inquisitiva....
li he clavat el queixal a la nansa
i enlloc de respondre'm
m'ha preguntat: cal ?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
acabo de veure això del 3cat24.cat què bé! el "culpable" poeta ha estat el veí de dalt!
ResponEliminaT'agafo l'estiu
ResponEliminaAgafo també les preguntes, duplicitat de seguiment.
ResponEliminad.
Un bon poema.
ResponEliminaMol bonic, Elvira!
ResponEliminaSi no é s molt demanar com has sabut que era el Veí? Jo no ha arribat més lluny que a veure la lista del Juliol... no he sabut trobar ni el dia ni res... clar que tenia molt a pressa i no m'hi he pogut entretenir...
De vegades cal i d'altres no. Però sempre es bo voler saber!
ResponEliminaM'ha agradat el poema en aquest cistell, Elvira.