Els esvorancs esdevingueren mans
dibuixades en plecs a la roca.
Metamorfosi tel·lúrica
reviuen ànima i pedra.
Serra les dents sense defallir,
mentre pols i vents amaren l'esforç.
Fent de bell nou,
sobre un blau llençol,
una abraçada gris pètria i etèria.
( Seguint Deomises)
Rafel, faig meus els plecs a la roca i segueixo...
ResponEliminaBona combinació entre la imatge i el poema. M'agrada Rafel!
ResponElimina