dilluns, 14 de juliol del 2008

Resposta núm. 13. Camí per viure.

A fora plou.

He fet i he desfet,

he tornat a refer aquest camí,

massa cops.

A fora plou.

Ara, demanaré permís,

tot mirant a terra.

I no en sabré,

i no podré.

Però segur que ho voldré.

A fora ja no plou,

si tu m'hi ajudes.


9 comentaris:

  1. De vegades refem
    massa vegades
    el mateix camí
    i ja no en veiem
    ni les pedres...

    Quan para de ploure
    respirem l'olor
    neta de la terra,
    i segurament que
    les petjades a terra
    ja no hi són...,
    hauries de poder
    fer un nou camí
    amb l'ajuda de...


    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  2. La pluja neteja el camí de les fulles dels arbres, dels papers que hem llençat per terra, de la pols que s'hi acumula dia a dia i dels esperits de la gent que caminem i aprenem coses que ens semblen impossibles d'aprendre. I aquest camí per viure, amb la humilitat de saber demanar ajuda, serà un millor camí per viure. És preciós!

    ResponElimina
  3. (A veure si ara no m'equivoque escrivint, que m'ha tocat eliminar el comentari).

    M'ENCANTA, PER LA SEUA SENZILLESA.

    ResponElimina
  4. És a la vegada precís i molt particular i en canvi sembla que tot s portem a dins alguna cosa del teu poema. Doncs va, ajudem-nos tots, i qui no ho necessita?

    ResponElimina
  5. Colpidor.
    Directe.

    Es fica als dins i fa estada.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons