dilluns, 14 de juliol del 2008

RESPOSTA N. 14 - ESCOLTARÉ EL SILENCI

Ferran.'s photostream
Finestra enllà,
en caure la tarda,
el món estarà encantat.
Les flors lluiran la llum
del blau del cel d'estiu
i els sons de la vida,
en un xiuxiueig continuat,
romandran actius.
Els mixons cantaran
de matinada
pels qui es lleven
i pels qui no s’han anat a dormir.
Cants per atreure una parella
i sensibilitats enyorades.
El remoreig del mar,
de les capçades dels arbres,
dels somriures de la gent.
I jo, darrere el vidre
escoltaré el silenci.

6 comentaris:

  1. és un dot precios saber escoltar el silenci quan finestra enllà hi ha el sorroll de la vida...

    ResponElimina
  2. Sento el teu poema com una resposta o potser com una continuació del meu. Encara que només sigui pel vers "Darrere el vidre..." I m'agrada tot el que hi afegeixes. Darrere el vidre es poden viure moltes coses també.

    ResponElimina
  3. I que et diu aquest silenci tan melangiós?

    ResponElimina
  4. Fa anys que en el silenci
    he trobat la veu pel
    diàleg de la meva profunditat...

    El silenci té un eco especial.
    Finestra enllà em faig gavina
    i surto a respirar...

    L'enyorança és com un
    collaret que sempre m'abraça...

    I sentir com els pètals
    d'una flor van caient
    a les mans buides...


    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  5. Carme, sí és resposta al teu perquè el vaig trobar molt suggerent: la finestra, el vidre...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons