divendres, 12 de juny de 2015

Escampa'm

Escampa'm,
tanta plenitud de tu,
i ser només univers.
Evaporar-me
núvol o cotó fluix.

Escampa'm
fins on no ser
sigui possible.

Escampa'm i espera'm...




HORITZÓ DE SELFIES



a cops de venes tibades

curulles de sang i de mots

(se'm vessen per les costures
d'aquesta brusa sense roba)

( t'he fet responsable
hàbil
demiürg
del llavi
que te'n parla)

(i un horitzó 
"en mos desigs complir "
de selfies)

(i et batego
als polsos,
pren-te'ls)

ESCAMPA'M



Tot el que el meu cor demana

Tot el que el meu cor demana
batec rere batec manxant sang
com qui manxa tinta

Mullant la ploma al cor com va dir
aquell que guardava fusta al moll
o agafant amb els dits  el glaç que
de vegades crema la sang ,tres voltes rebel
com la Marçal ....tocant l'acordió
nocturn com en Salvat ....

Tot el que el meu cor demana
tic tac rere tic tac manxant temps
com qui manxa tinta

Xamans,  ell i ella,  màgics
cors que es van escriure
a cops de venes tibades
curulles de sang i de mots

Emoció i expressió

Bust de Jane Austen


És tot el que el meu cor demana,
ser com l’Elisabeth-Jane Austen.
La menys buida, la més gran,
la que més parla de l’amor
i la que menys el viu.
Només l’absolució postergatòria
d’un altre solteró, Kafka.
Aquesta escriptora sempre ha estat
alta literatura per alguna raó.


Quietud




Desfullo els raïms
del temps.
Flaqueixo a l'abraçada
de rosada sobre l'herba.
Ardor inextingible
acoloreix les galtes;
perfuma el vent,
negadívol de bellesa.
L’endevino suau,
tremolós al meu ventre,
teixit de silencis.


Baules de tendresa





Baules m'encadenen:
    Una és la passió, 
un altre el desig,
l'altra la dolcesa.

Quan l'amor és dolç,
dolça és la cadena.
El meu cor demana
  pessics de tendresa!



Seguint la Montse

Google analytics

Llicència Creative Commons